RAMON CUGAT presenta ‘Avui’ primer single del seu pròxim disc per al setembre:

 ‘Tot el que no hem plorat’. 

Es tracta del primer avançament de Tot el que no hem plorat, un disc que transforma el dolor, l’amor i els adeus en cançons d’una sinceritat desarmant. 

Una col·lecció de vuit peces que oscil·len entre la fragilitat i la llum. 

ESCOLTA EL SEU PRIMER SINGLE 'AVUI'
Estem a divendres. I Ramon Cugat té nou single: ‘Avui’. Es tracta del primer avançament del seu proper disc per al 4 de setembre, que es titularà ‘Tot el que no hem plorat’.

Només amb la guitarra com a únic instrument, muteja’n les cordes i creant un so percussiu, la cançó ens porta cap a una mena de mantra, tot agafant una atmosfera un pel angoixant. Un pensament que es prolonga durant molts dies, i sempre en el mateix moment.

La cançó apareix sola, fa temps que està dins el cap, només fa falta escriure-la.

Avui, avui, avui…

La peça d’uns 40 segons de durada, serveix per obrir el disc «Tot el que no hem plorat«, que veurà la llum el 4 de setembre. A més, ve acompanyat d’un inquietant vídeo-líric que teniu al final d’aquesta newsletter.

Hi ha massa llàgrimes no vessades que, al final, acaben convertint-se en cançó. Això és el que pot passar a l’hora de crear i Ramon Cugat ho sap. ‘Avui’ és el primer single del nou disc de Ramon Cugat, ‘Tot el que no hem plorat’. Es publicarà després de l’estiu, el 4 de setembre.

Un disc que arriba després de publicar el seu segon EP, Viacrucis (Plas Plas, 2023) i d’arrencar una nova i lluminosa etapa amb “Raig” (Plas Plas, 2024). Aquesta era una peça audiovisual que conjugava a la perfecció amb el tall lo-fi de la seva proposta artística.

Sobre Ramon Cugat

El músic de Molins de Rei és un dels compositor més prolífics del nostre underground català. Ramon Cugat va ser líder del grup Balancí i ara es centra en aquesta nova etapa en mostrar-nos la seva part més personal, íntima i recollida.

Només amb dos elements, guitarra clàssica i veu, basteix una proposta indie-folk, melangiosa, que ens fa pensar en el Sufjan Stevens de Seven Swans (Sounds Familyre, 2004) o, en algunes ocasions, el toc de l’enyorat Pau Riba. En paraules de l’autor: “Aturar-se, badar i començar a meravellar-se per les coses que ens envolten. El pas dels dies, els mesos, les estacions…»