Ramon Cugat converteix les ferides, els records i els adéus en vuit cançons que oscil·len entre la fragilitat i la llum.

El músic i compositor barceloní viatja entre el folk, el pop i la bossa nova en aquest nou treball autoproduït, que arriba després de l’EP «Viacrucis» (Plas Plas, 2023) i de «Raig» (Plas Plas, 2024).

Portada del disc Tot el que no hem plorat de Ramon Cugat

Records, dolor, amor i adéus prenen forma en el nou treball de Ramon Cugat. Un disc agredolç, tendre i sincer que transforma allò que no vam arribar a plorar en vuit cançons carregades d’emoció.

«Tot el que no hem plorat» (autoproduït) és un treball amb una temàtica molt clara i alhora una mica eclèctica musicalment parlant, ja que pot anar des del folk més despullat amb guitarra i veu al pop més lluminós. Amb uns arranjaments de corda, veu i teclats que apareixen en algunes de les vuit cançons de l’àlbum, i on també juga amb una bossa nova cantada en castellà per primer cop en la carrera de Ramon Cugat.

Un disc agredolç, tendre, sincer, espontani… Difícil de construir des d’aquests paràmetres, on en lloc d’acords sortien llàgrimes que amb el pas del temps acabaren en cançons. En definitiva, cançons sense floritures i amb una forta càrrega emocional.

El disc arriba després que abans de l’estiu Cugat presentés el primer single i, probablement, el més curt (40 segons) que mai haureu escoltat, titulat ‘Avui’. Un tema que, només amb la guitarra com a únic instrument, mutejant-ne les cordes i creant un so percussiu, ens porta cap a una mena de mantra, tot agafant una atmosfera un pèl angoixant.

Foto: Melissa Paolinik

Sobre Ramon Cugat

El músic de Molins de Rei és un dels compositors més prolífics del nostre underground català. Ramon Cugat va ser líder del grup Balancí i ara es centra, en aquesta nova etapa, a mostrar-nos la seva part més personal, íntima i recollida.

Només amb dos elements, guitarra clàssica i veu, basteix una proposta indie-folk, malenconiosa, que ens fa pensar en el Sufjan Stevens de Seven Swans (Sounds Familyre, 2004) o, en algunes ocasions, en el toc de l’enyorat Pau Riba. En paraules de l’autor: «Aturar-se, badar i començar a meravellar-se per les coses que ens envolten. El pas dels dies, els mesos, les estacions…»

MIRA EL VIDEO-LÍRIC D’‘AVUI’, PRIMER SINGLE DEL DISC